SCANNER

26 d'octubre 2016 L'alemany ROBERT HENKE és enginyer i músic, ha creat tecnologia per la creació sonora i manté el projecte MONOLAKE des de 1995. Amb motiu del seu concert el 28/10/2016 a Barcelona fem repàs de tots els àlbums sota aquest nom, uns treballs on la música electrònica cerebral no es desenten del ritme i dels sons ambientals. Comencem pel techno-dub de "Hongkong" (1997), una de les referències del segell berlinès Chain Reaction, i tota la resta de treballs seran editats pel seu propi segell Monolake-Imabalance Computer Music. Escoltem "Interstate" (1999), "Gravity" (2001), "Cinemascope" (2001), "Momentum" (2003), "Polygon Cities" (2005), "Silence" (2009), "Ghosts" (2012) i el recent homentge a la creació de microxip "VLSI" (2016). Un referent de la música electrònica, entre l'experimentació, l'ambient i el ritme.

30 de març 2016 El finlandès SASU RIPATTI presenta sota el nom de VLADISLAV DELAY una música electrònica que beu del dub i el techno-dub per endinsar-se en l'ambient i les manipulacions electròniques del ritme i els sons. Repassem la seva discografia des dels inicis com l'EP "The Kind Of Blue" (1997) on ja hi conjugava melodies electròniques i ambient, "Ele" (1999) i "Entain" (2000) amb minimalisme rítmic electrònic i "Multila" (2000) on apropava l'herència techno-dub a l'electrònica experimental. A "Demo(n) Tracks" (2004) ofereix ritmes trencats, a "The Four Quarters" (2005) percussió entre atmòsferes electròniques i del seu projecte UUSITALO a "Karhunainen" (2007) hi juga amb el house i l'experimentació. És a "Tummaa" (2009) on inclou piano i clarinet a sons electrònics, a "Vantaa" (2011) profunditats de minimalisme electrònic i al magnífic àlbum com a VLADISLAV DELAY QUARTET (2011) presenta una formació amb electrònica, percussió, contrabaix i clarinet. Finalitzem amb l'electrònica experimental de "Visa" (2014).

17 d'abril 2016 Aquest finlandès ex-membre de Pan Sonic és un referent en l'electrònica experimental actual que tocarà el 29/04/2016 a Barcelona. Repassem la seva discografia sobretot en solitari i algun treball amb d'altres artistes. Ja des de "Onko" (1997), "Ydin" (1999), el seu projecte Ø a "Olento" (1996) o "Kajo" (2000) s'hi mostra una electrònica minimalista, entre soroll, ambient i electro-acústica. Continuem amb "In The Land Of The Blind One-Eyed Is King" (2003), "Revitty" (2006) i "Aíneen Musta Puhelin/Black Telephone Of Matter" (2009) amb més temes de creacions sonores electròniques i des de "Life (...It Eats You Up)" (2011) el seu treball més fosc i intens. Afegim una improvisació entre electrònica i instruments acústics amb els músics KEVIN DRUMM, AXEL DÖNER i LUCIO CAPECE a "Vanexia" (2012), el seus treballs individuals "Fe3O4-Magnetite" (2012) i "Kilo" (2013) i el duet amb FRANCK VIGROUX a "Peau Froide, Léger Soleil" (2015).

30 de maig 2012 Amb motiu del concert del 19/5/2012 al CCCB, repassem discografia d'aquest projecte individual del londinenc ROBIN RIMBAUD. Gravacions de converses de telefons mòbils i d'emissores de ràdio captades aleatòriament i combinades amb manipulacions de sons electrònics és el què el caracteritza en els seus primers treballs "Scanner" (1993), "Scanner²" (1993), "Mass Observation" (1994), "Spore" (1995) i "Sulphur" (1995). A "The Garden Is Full Of Metal" (1997) ret homenatge al cineasta i artista DEREK JARMAN, a "Delivery" (1997) segueix l'obtenció de sons aleatoris de ràdios junt a electrònica ambiental, a "Sound For Spaces" (1998) recopil·la temes per instal·lacions artístiques i a "Lauwarm Instrumentals" (1999) torna a combinar veus pregravades amb sons electrònics. Des de "A Picturesque View, Ignored" (2002) amb DAVID TOOP i I/O3 manipula electrònica atmosfèrica i instruments tradicionals, aporta un tema en homenatge a JHONN BALANCE de COIL des de "It Just Is" (2005) i combina veu i guitarres amb MICHAEL GIRA dels SWANS en un tema de "Rockets, Unto The Edges Of Edges" (2009). Apropant electrònica a un quartet de free-jazz va editar "Blink Of An Eye" (2010) com SCANNER & THE POST MODERN JAZZ QUARTET i a les improvisacions de clarinet de DAVID ROTHENBERG hi unia el seu estil a l'àlbum "You Can't Get There From Here" (2011).

2 de març 2011 Els finlandesos han mantingut al llarg de la seva ara ja liquidada carrera un seguit de col·laboracions amb músics importants i referents de l'electrònica i la música experimental. En repassem la majoria d'elles començant pel projecte IBM format amb BRUCE GILBERT amb el treball "The Oval Recording" (2001), un tema de VVE que els unia a l'alemany FM EINHEIT, "Mort Aux Vaches" (2000) amb el compositor minimalista americà CHARLEMAGNE PALESTINE o el directe "V" (2003) amb el japonès MERZBOW. Amb el cantant i compositor BARRY ADAMSON van publicar l'EP "Motorlab #3" (2001) combinant veus a capella i electrònica, amb ALAN VEGA van publicar "Resurrection River" (2005), un segon treball de col·laboració sota el nom del projecte VVV de nou amb rocabilly i electrònica, i amb el mític compositor i músic d'electrònica experimental JOHN DUNCAN van editar "Nine Suggestions" (2005). MIKA VAINIO de PAN SONIC junt a SEAN BOOTH d'AUTECHRE i KOUHEI MATSUNAGA col·laborà a "3.Telepathics Meh In-Sect Connection" (2010) i també ho va fer amb els SUNN O))) a la versió de SUICIDE de l'EP "Che"(2009). De PAN SONIC i KEIJI HAINO s'inclouen els seus dos treballs: el directe "Shall I Download A Blackhole And Offer It To You" (2009) i el doble LP "In The Studio" (2010), unint sons electrònics a la guitarra, crits, soroll i percussions del japonès.

01 de febrer 2012 Des de Lisboa, aquest manipulador de sons de guitarra i constructor d'instruments electrònics ha ofert en la seva discografia la integració entre els sons de fonts electròniques interactuant amb la pròpia presència dels músics. Escoltem treballs que recopil·len temes inicials com "Early Works 1987-1990" (2002) o "Sound Mind Sound Body" (1994), l'ús manipulat d'acoplaments de guitarra a "Wave Field" (1995) o una col·laboració amb JIM O'ROURKE a l'acordió de "Chasing Sonic Booms" (1996). Afegim els treballs "Electric Babyland/Lullabies" (2002) o el seu destacat "Violence Of Discovery And Calm Of Acceptance" (2000) on hi conté diversos anys de manipulacions de guitarra. Amb "Space" (2006) va iniciar la seva idea del Space Program on theremins, juguets amplificats, circuits, generadors i manipulacions d'oscil·ladors i moduladors li permetien interactuar amb el so, una idea que continuà amb "Space Solo 1" (2007). Més recentment ha editat els tres treballs que incloem "Space Elements 1, 2 i 3" (2008-2011) on aquella idea d'interactuació amb el so la trasllada a la improvisació junt a altres músics saxofonistes o percussionistes eleborant el concepte de "post free-jazz electrònic". Tanquem l'emissió amb "Studio Tapes Vol.2" (2009) amb un tema seu antic introductori a la idea del Space Program.

24 d'octubre 2012 Avui tecno amb experimentació sonora a càrrec del britànic ANTHONY CHILD, on en el seu so contundent hi té cabuda l'herència industrial de THROBBING GRISTLE, COIL, WHITEHOUSE i SCORN junt a house, dub, electro i música concreta. Repassem tots els seus àlbums des dels primerencs "Communications" (1996) i "Basictonalvocabulary" (1997) així com el casset fet amb manipulacions gravades entre 1984-85 "Boys, School Showers & Swimming Pools" (2000) a mode de tallar i engantxar sons. Continuem amb dos dels seus treballs més destacats "Balance" (1998) i "Force + Form" (1999) amb temes tecno infestats de sons intimidants i també alguna manipulació sonora gairebé de música concreta. A nivell de remescles fetes a d'altres artistes s'inclouen la de COIL "Teenage Lightning (Surgeon Remix)" (2001) i la de FAUST des de "Freispiel" (2002). Finalitzem amb "Breaking The Frame" (2011) com a recent retorn amb un àlbum entre l'ambient sorollòs i l'electrònica tranquila. Complexitat i risc sonors des de la pista de ball en aquesta emissió!

7 d'octubre 2011 Aquest argentí membre del grup REYNOLS és un inquiet músic que en solitari o en treballs compartits ha dut a terme experimentació sonora en molt diverses variants. En repassem part de la seva discografia des de "Tape Works 1991-98" (2006) amb composicions a partir de cintes magnetofòniques, "Harmonica F'ever" (2003) amb sons manipulats d'harmònica, els drons de música repetitiva de "...Y El Resplandor De La Luz No Conoce Límites" (2004) i la psicodèlia ambiental de l'EP "Psi Gtr Avalanche" (2006). De col·laboracions n'escoltem "Transistores De Aire" (2005) amb soroll ambiental junt a PABLO RECHE, psicodèlia guitarrera amb KAWABATA MAKOTO a "Kokura" (2006), pop i improvisació amb STROUNTES junt als suècs MARIA ERIKSON I MATS GUSTAFSSON a "Strountes" (2006) i sons de densitat repetitiva amb BIRCHVILLE CAT MOTEL a "Three Sparkling Echoes" (2007). De nou en solitari afegim "Las Sales Fundentes" (2007) on manipula guitarra, micros i instruments tradicionals i "Unstringed Guitar & Cymbals" (2008) fent electro-acústica amb guitarra elèctrica i timbals. Acabem amb les col·laboracions junt a AARON MOORE de VOLCANO THE BEAR a "Brokebox Juke" (2009) amb kalimba, guitarra i violí, junt a V/VM des de l'àlbum "The Torrid" (2011) on COURTIS col·labora amb un músic a cada tema i "Yagua Ovy" (2011) amb DANIEL MENCHE unint soroll a sons acústics.

19 d'octubre 2011 Més enllà de la seva carrera com a productor i músic de rock independent, aquest compositor de Chicago té a la seva esquena una destacable trajectòria en la música experimental minimalista, electrònica i electro-acústica a més de la seva vessant de guitarra acústica i experiments amb pop i rock. Des del casset de debut "Some Kind Of Pagan" (1989) hi sentim manipulacions de guitarra, percussions i objectes, i a "Mizu No Nai Umi" (1990) una composició minimalista retrobada al 2005. A "Tamper" (1991) ofereix densitat repetitiva en un composició amb instruments acústics, a "Disengage" (1992) minimalisme electrònic, a "Scend" (1992) i "Remove The Need" (1993) experimentació des de l'electro-acústica i al mini-CD "Rules Of Reduction" (1993) una interessant composició de música concreta. En relació al minimalisme amb guitarra acústica escoltem "Bad Timing" (1997), de temes pop un dels que compren "Eureka" (1999) i de rock tradicional passat per les seves mans "Insignificance" (2001). Amb els àlbums "jim computer hotel" (2000) i "I'm Happy, And I'm Singing, And A 1,2,3,4" (2001) retornem a la seva vessant electrònica i computer music. Finalitzem amb "Oscillators & Guitars" (2005) un tema de manipulació de guitarra de 1992 publicat en split-LP compartit amb THOMAS ANKERSMIT.

6 d'abril 2011 Des de San Francisco el duet de MC SCHMIDT i DREW DANIEL han anat sorprenent en tota la seva carrera. Han portat a terme una electrònica experimental partint de la música concreta amb samplejos i manipulacions d'objectes, instruments tradicionals, cirugia làser, sons del cos humà o gravacions de camp. Des dels treballs inicials escoltem temes de "Matmos" (1997) on hi sonen objectes mobiliaris, "Quasi-Objects" (1998) amb samplejos de banjo i "The West" (1999) amb electrònica junt a guitarra i micros de contacte. A "A Chance To Cut Is A Chance To Cure" (2001) introduien electrònica partint de sons enregistrats de làsers de cirugia plàstica i de l'EP "California Rhinoplasty" (2001) afegim una versió de COIL. Amb "The Civil War" (2003) van reinterpretar la música folk tradicional des de l'electrònica experimental amb samplejos d'intruments com la viola de roda, percussions o steel-guitar. S'inclou la versió de BLACK SABBATH del tribut "Everything Comes & Goes" (2005), l'àlbum dedicat a artistes gais "The Rose Has Teeth In The Mouth Of A Beast" (2006) i el CDR homenatge al pioner de la informàtica "For Alan Turing" (2006). Finalitzem amb "Supreme Balloon" (2008) de nou un curiòs treball fet però amb sintetitzadors antics.