Ones de Crom Arxius 11

Aquest trio australià format per dos guitarristes i manipuladors sonors i un bateria ha estat un dels grans noms de l'underground practicants de rock improvisat i sorollòs. Formats al 1986 i fins avui en actiu, en sentim gran part dels àlbums de la seva carrera. Primer els inicials "DR503" (1987) i "Eusa Kills" (1990) i després la major part dels que van editar durant els anys 90 amb el segell americà SILTBREEZE. S'inclouen els EPs "Helen Said This" (1990) i "Mighty/Power" (1991), el destacat doble LP "Harsh 70's Reality" (1992), "The Operation Of The Sonne" (1994), "The White House" (1995), "Repent" (1997) i "Tusk" (1997). Seguim amb "New Electric Music" (2001) i "The Damned" (2003) abocant més pès a l'electrònica junt al soroll elèctric de sempre. Dels treballs més recents escoltem "Future Artists" (2007) i "Secret Earth" (2008). Uns dels pares de la improvisació rock i mestres de grups de soroll actual al programa d'avui!

Els de Texas toquen a Barcelona el 9/12/2008 i això és històric. En actiu des de 1981, el grup de GIBBY HAYNES, PAUL LEARY i companyia ha dotat d’escatologia, rock impossible i soroll àcid i psicodèlic la seva genial i gamberra trajectòria musical. Els dedico programa repassant tots els seus àlbums fins la data. Primer sentim els esbojarrats temes de punk experimental i psicodèlia sorollosa i descomposta dels treballs inicials: “Brown Reason To Live” (1983), “Psychic...Powerless...Another Man's Sac” (1984), “Rembrandt Pussyhorse” (1986) i “Locust Abortion Technician” (1987), i seguim amb les perversions folk de “Hairway To Steven” (1988) i “Piouhgd” (1991) fins arribara a les combinacions d’electrònica punk industrial i provocacions psicodèliques de “Independent Worm Saloon” (1993), “Electriclarryland” (1996), “Weird Revolution” (2001) i “Humpty Dumpty LSD” (2002). A gaudir-los com es mereixen!

Un dels principals referents de rock experimental i post-rock americà en aquesta emissió degut al seu concert a Barcelona el 23/07/2009. Un músic que ha portat el folk experimental acústic de JOHN FAHEY cap a terrenys del pop, el rock o l'experimentació sonora. Escoltem els seus inicis hardcore amb BASTRO des de "Diablo Guapo" (1989) i els GASTR DEL SOL, que va mantenir junt a JIM O'ROURKE, amb temes de "Mirror Repair" i "Crookt, Crackt Or Fly" (1994) amb experimentació elèctrica i acústica. En solitari sentim el seu debut "Banana Cabbage" (1996) amb un tema al piano, dos temes de "The Thicket" (1998), el free-jazz, soroll i post-rock de "The Spectrum Between" (2000), un tema a capella del recopil·latori "The Unaccompanied Voice" (2000) i des de "Rickets & Scurvy" (2002) un apropament a l'electrònica i la guitarra experimental de MATMOS i NOËL AKCHOTÉ. En format duets, sentim "Off-Road" (2003) amb el saxo de MATS GUSTAFSSON i "Arborvitae" (2003) amb el guitarrista LOREN CONNORS, també "Split Series #16" (2003) amb AVEY TARE. Del més recent, afegim els àlbums "A Guess At The Riddle" (2004) i "An Optimist Notes The Dusk" (2008) de nou combinant pop, post-rock i experimentació sonora.

Ritmes complexos, dissonàncies, melodies trencades, influències de jazz, hard-core, improvisació, rock progressiu i avantguarda són trets d'aquest estil. Una hetereogènia varietat de bandes s'hi poden adscriure i les escoltem. Des dels primers referents hardcore-punk-jazz com NO MEANS NO amb "Wrong" (1989), VICTIMS FAMILY amb "Apocalicious" (2001) i X-LEGGED SALLY de "Eggs And Ashes" (1994) fins als actuals practicants d'aquest estil com AHLEUCHATISTAS amb "The Same And The Other" (2005), HELLA amb "Hold Your Horse Is" (2002) i MUDDY WORLD a "Finery of the Storm" (2006). Dels inicis d'aquesta etiqueta sentim els instrumentals DON CABALLERO a "What Burns Never Returns" (1998) i JUNE OF 44 amb el seu post-rock jazz de "Anahata" (1999). D'exemples de rock improvisat i electrònica afegeixo els noruecs MOHA! amb "Norwegianism" (2007), el rock electrònic de BATTLES a "Mirrored" (2007), el free-jazz matemàtic de BOX a "Studio 1" (2008) i l'ambient-progressiu-metal de GUAPO a "Black Oni" (2004). De math-core o metal experimental amb intensos canvis de ritme sentim THE DILLINGER SCAPE PLAN a "Calculating Infinity" (1999) i FANTÔMAS a "Suspended Animation" (2005). Incloc també grups de post-rock amb trets de rock matemàtic com TRANS AM a "Trans AM" (1995), SALARYMAN i el seu rock electrònic de "Karoshi" (1999), el kraut-rock de GANGER a "Fore" (1996) i el japonesos MONO de "Under The Pipal Tree" (2001).

Dos formacions de post-rock de MARK NELSON, referents d'aquest estil d'experimentació rock atmosfèrica i paisatgista, hereva del kraut-rock, el minimalisme i la música ambient. Dissolts els primers al 2001, PAN·AMERICAN toquen a Barcelona el 02/07/2009. Repassem tots els àlbums de LABRADFORD des de "Prazision LP" (1993), "A Stable Reference" (1995), una remescla per part de JIM O'ROURKE del recopil·latori "Excursions In Ambience" (1995), "Labradford" (1996), "Mi Media Naranja" (1997), "E Luxo So" (1999) i el darrer treball del grup "Fixed:Context" (2000). De PAN·AMERICAN, projecte que s'obre a les possibilitats del dub i l'electrònica en el post-rock, sentim temes dels àlbums "Pan·American" (1998), "Quiet City" (2004) i el seu recent "White Bird Release" (2009).

Free-jazz i post-hardcore per part d'un grup de Roma que visita Barcelona el 27/05/2009 i del que es repassa discografia. Com que tocaran amb DÄLEK, obrim amb un tema del 2005 compartit amb ells, seguim amb el seu àlbum de debut “Bromio” (1999), amb la col·laboració amb EUGENE CHADBOURNE a “The Zu Side Of Chadbourne” (2000) i amb dos temes del magnífic “Igneo” (2002). També des de treballs amb altres músics sentim “Radiale” (2004) junt a SPACEWAYS INC. de KEN VANDERMARK i HAMID DRAKE versionant a FUNKADELIC, “How to Raise an Ox” (2005) amb el saxofonista MATS GUSTAFSSON, un tema de l'split “Phonometak Series 1” (2006) amb XABIER IRIONDO i “Identification With The Enemy/A Key To The Underworld” (2007) amb l'electrònica de NOBUKAZU TAKEMURA. Seguim amb ARDECORE, el projecte paral·lel dels ZU amb GEOFF FARINA on interpreten cançó popular italiana, també amb l'split amb els punks IL TEATRO DEGLI ORRORI, amb l'àlbum “The Way Of The Animal Powers” (2005) i es finalitza amb el darrer treball “Carboniferous” (2009) on apareix MIKE PATTON a la veu.

Amb acústica improvisada, manipulacions de soroll i la influència de kraut-rock, música ètnica i psicodèlia, aquests anglesos han enregistrat diversos àlbums ben singulars. Els títols dels quals, amb els que repassem tota la seva carrera en estudi i en directe, són l'EP "Yak Folks Y'Are" (1999), "The Inhazer Decline" (2000), amb influències de la música concreta ambiental de NURSE WITH WOUND, "The One Burned Ma" (2000) i "Five Hundred Boy Piano" (2001), on hi adopten elements del folk ètnic, i "The Idea Of Wood" (2003) i "Catonapotato" (2006) on improvisen amb música ètnica i free-jazz. En el doble àlbum "Classic Erasmus Fusion" i en el directe "Egg And Two Books" (2006) experimenten amb la psicodèlia, i en els dos temes de "Amidst The Noise And Twigs" (2007) hi ha manipulacions de música concreta i instruments tradicionals. Un dels més extranys projectes musicals britànics de l'actualitat en aquesta emissió.

El guitarrista i cantant nord-americà DAVID PAJO és un dels referents més inquiets de la música rock, post-rock i neo-country independent. Repassem temes del seu grup determinant per la irrupció del post-rock, SLINT, dels àlbums "Tweez" (1989) i "Spiderland" (1991). Atmòsferes ralentitzades de post-hardcore i moments de major contundència protagonitzaven la música d'aquest grup. Seguim amb altres projectes propis d'aquest músic com AERIAL M, també en l'estil de post-rock minimalista de l'àlbum "Aerial M" (1997), i PAPA M, més abocats al folk i al neo-country amb temes de "Whatever Mortal" (2001) i "Hole Of Burning Alms" (2004), entre ells una versió acústica dels MISFITS. Dels dos recents treballs com a PAJO en solitari s'inclouen "Pajo" (2005) i "1968" (2006), agafant més protagonisme que mai la vessant cantautoril de l'artista així com el perfeccionisme del seu so de guitarra acústica.

Liderats per MAYO THOMPSON des de finals dels 60, THE RED KRAYOLA és una llegenda del rock experimental nord-americà que ens ocuparà aquest proper especial. El motiu és el seu concert a Barcelona el 12/05/2007 en una nova edició del POCKET CLUB. Repassarem la seva carrera a partir del primer treball "Parable Of Arable Land" (1967) i del recopil.latori "Singles" (2004) que inclou temes de totes les etapes del grup fins l'actualitat.

Aquests holandesos han apropat l'anarco-punk al free-jazz i a la música africana sempre sota la propia autogestió musical. Motivat pel proper concert programat per ARCO Y FLECHA dels seus membres TERRIE EX i ANDY MOOR al costat del saxofonista KEN VANDERMARK i el bateria PAAL NILSSEN-LOVE amb el projecte LEAN LEFT el 17/03/2008, fem especial de THE EX repassant temes dels seus àlbums "Disturbing Domestic Peace" (1980), "Blueprints for a Blackout" (1984), "1936" (1986), "Aural Gerrilla" (1988), "Mudbird Shivers" (1995), "Starters Alternators" (1998), "'Dizzy Spells" (2001) i "Turn" (2004). De les nombroses col·laboracions del grup incloem els encontres amb el cellista TOM CORA, amb ICP i SONIC YOUTH i amb el saxofonista etíop GETATCHEW MEKURIA, així com treballs d'ANDY MOOR en solitari, "Marker" (2007), o junt al músic electrònic YANNIS KYRIAKIDES i de TERRIE EX i el bateria HAN BENNINK escoltem "Zeng!" (2007). Avui una reivindicació de l'amplitud de mires musicals a partir del rock i el hardcore experimentals.