evan-parker

23 de novembre 2016. Saxofonista londinenc i creador del segell RAW TONK, d'aquest referent recent de la improvisació al saxo en repassem la seva discografia curtida sobretot de duets, trios i quartets. Repassem els seus treballs partint de "Koi Bombs" (2011) amb el seu saxo junt al bateria MARK HOLUB i el teclista TOBY MCLAREN, "Languages" (2012) junt a MARK HOLUB i SHEIK ANORAK a la guitarra i "The Claw" (2012) amb MARK HOLUB a la bateria. Afegim el trio DEAD NEANDERTHALS a "...And It Ended Badly" (2013), l'electro-acústica i saxo amb GRAHAM DUNNING a "Estigate" (2014), COLIN WEBSTER en solitari al saxo a "It's On Like Boiled Corn" (2015), el trio amb ANDREW LISLE (bateria) i ALEX WARD (guitarra) a "Red Kite" (2014), de nou amb l'electrònica de GRAHAM DUNNING "Invertebrata" (2014), el casset "Firehouse Tapes" (2015) del seu saxo i la bateria d'ANDREW LISLE o "Plastic Knuckle" (2016) amb DAVID BIRCHALL, ANDREW CHEETHAM i OTTO WILLBERG. Amb saxo de WEBSTER i la guitarra de DAVID BIRCHALL escoltem "Gravity Lacks" (2016), "The Small Departs, The Great Approaches" (2016) en trio amb ANDREW CHEETHAM i OTTO WILLBERG i finalitzem amb "Spain Is The Place" (2016) en quartet amb RICARDO TEJERO, MARCO SERRATO i BORJA DÍAZ.

9 de gener 2013 La transformació d'SCOTT WALKER en la seva darrera trajectòria en solitari iniciada als anys 80 ofereix uns treballs editats espaiosament en el temps que contenen elevat risc musical, líric i compositiu. Amb "Climate Of Hunter" (1983) triem dos temes on s'acompanya de la improvisació del saxofonista EVAN PARKER i de la guitarra de RAY RUSSELL, portant cap a la música d'avantguarda elements de pop, rock, improvisació, veus i teclats. Amb el magnífic "Tilt" (1995) oferiria un dens i obscur treball amb instrumentacions de corda, veu obstinada i ritmes intensos. Elements que reprendria amb complexitat musical i multitud de significats en les llestres, en els propers treballs. De "The Drift" (2006) escoltem temes on utilitza guitarres, atmòsferes electròniques i, fins i tot, percussions en carn de vaca. I en el recent "Bish Bosch" (2012) la seva veu es combina amb electrònica ambiental, contundents riffs de guitarra, percussions metàliques, ritmes llatins, sons de sabres i ventositats corporals. Un dels exemples de trajectòria musical més lloables de tota l'actualitat!

25 de març 2015 En aquest pianista britànic es troba el perfecte exemple de l'avenç en la interpretació al piano, portada cap a la innovació i l'experimentació. Qui va ser membre de l'històric grup d'improvisació acústica AMM, és un gran intèrpret de compositors contemporanis experimentals. Començem escoltant obres de JOHN CAGE "Mr. John Cage's Prepared Piano" (1975), CORNELIUS CARDEW "Piano Music 1959-1970" (1996) i MORTON FELDMAN "All Piano" (1999). Silencis, precisió i innovació són bàsics en el seu inconfusible estil. Seguim amb el duet amb el saxo d'EVAN PARKER a "Two Chapters And An Epilogue" (2000), els dotze músics de manipulació electrònica i de guitarra del col·lectiu MIMEO a "The Hands Of Caravaggio" (2002), el magnífic duet amb KEITH ROWE "Duos For Doris" (2003) i les percussions i piano amb EDDIE PRÉVOST a "Discrete Moments" (2004). Junt al grup d'improvisació POLWECHSEL escoltem "Field" (2009), amb el trompetista ISHMAEL WADADA LEO SMITH el duet de "Bishopsgate Concert" (2014) i el trio amb JOHN EDWARDS i MARK SANDERS a "A Field Perpetually At The Edge Of Disorder" (2014).

7 de març 2012. Des dels 70 aquest saxofonista britànic ha improvisat amb sons de saxo amb tècniques com la respiració circular, les manipulacions del so des de l'electrònica o la interacció amb altres estils musicals. En sentim el destacat àlbum referent d'improvisacio europea "The Topography Of The Lungs" (1970) amb DEREK BAILEY i HAN BENNINK, el disc de solos de saxo "Saxophone Solos" (1976) on aplica les seves tècniques habituals, el duet amb el saxofonista soprano STEVE LACY a "Chirps" (1986) i un solo des de "Process And Reality" (1991). En col·laboració amb les manipulacions electro-acústiques de LAWRENCE CASSERLEY escoltem "Solar Wind" (1997), el disc en duet amb el saxofonista NED ROTHENBERG "Monkey Puzzle" (1997) o l'apropament de dub i improvisació junt a JAH WOBBLE a "Passage To Hades" (2001). De la seva formació EVAN PARKER ELECTRO-ACOUSTIC ENSEMBLE amb interactuació entre sons d'instruments acústics i processos de manipulació electrònica s'inclou "Memory/Vision" (2003) i de la combinació de saxo i gravacions de camp amb ASHLEY WALES i JOHN COXON "Evan Parker With Birds" (2004). A "Time Lapse" (2006) retrobem eleborades composicions de saxo solo, junt a JOHN WIESE va editar "C-Section" (2009) unint saxo i soroll electrònic, més saxo individual a "Whitstable Solo" (2010) i per últim el treball "Near Nadir" (2011) amb MARK NAUSEEF, IKUE MORI i BILL LASWELL. Un històric de la improvisació reverenciat al programa d'avui!

10 de febrer 2010. Saxofonista britànic improvisador i dels més inquiets recercadors de noves possibilitats per saxo en combinació amb acústica i electrònica. Es fa repàs de la seva carrera des del seu debut "Fonetiks" (1984) amb el pianista CHRIS BURN i el "Concert Moves" (1992) amb el seu trio junt a PHIL DURRANT (violí) i JOHN RUSSELL (guitarra). Dels diversos treballs en solitari al saxo escoltem "Thirteen Friendly Numbers" (1992), "Fixations 14" (2001), "Invisible Ear" (2003) amb amplificacions i manipulacions electròniques, "Cavern With Nightlife” (2004) enregistrat en una cova, "The Geometry Of Sentiment” (2007) i "Resonant Spaces" (2008). D'altres trios afegim "Clearings" (2004) amb AGUSTÍ FERNÁNDEZ (piano) i CHRISTOPH IRMER (violí), "Intentions" (2001) amb PHIL DURRANT i PEGGY LEE (cello) i "Thermal" (2002) amb ANDY MOOR (guitarra) i THOMAS LEHN (sintetitzador). Amb els improvisadors electrònics POLWECHSEL i FENNESZ sentim "Wrapped Islands" (2002) i unint saxo i improvisació acústica "Interworks" (2005) amb el precussionista EDDIE PREVOST i "Trinity" (2008) amb els AMM. Un referent de la improvisació al programa d'avui!

17 de març 2010. En actiu des dels anys 50 fins a la seva mort el 2004, aquest saxofonista soprano nord-americà va evolucionar el be-bop i el post-bop cap el free-jazz i va ser un dels més arriscats i innovadors creadors de música improvisada. Repassem la seva trajectòria des de "The Complete Whitey Mitchell Sessions" (1956), "The Straight Horn of Steve Lacy" (1960), "School Days" (1963) amb el ROSWELL RUDD QUARTET i el magnífic àlbum de free-jazz "The Forest And The Zoo" (1966). Dels anys setanta sentim la destacada sessió a Londres amb DEREK BAILEY, EVAN PARKER, STEVE POTTS, TREVOR WATTS i MICHEL WAISVISZ a "Saxophone Special" (1974), on s'unien saxos a improvisació amb guitarra elèctrica i sintetitzador. S'inclouen també "Scraps" (1974) del STEVE LACY SEXTET enregistrat a Paris, "Raps" (1977) enregistrat a Nova York, "Straws" (1977) a Milà i la sessió amb DEREK BAILEY "Company 4" (1977) a Londres. Junt al poeta BRION GYSIN recitant sobre el saxo de LACY sentim "Songs" (1981), i ja als anys noranta i amb una formació de 16 músics s'inclou "Itinerary" (1990) i el personal treball en solitari "Sands" (1998).

D'aquest històric improvisador britànic membre dels AMM en repassem la seva trajectòria en solitari i en col·laboració des dels 90. Primer escoltem àlbums d'ell sol com "A Dimension Of Perfectly Ordinary Reality" (1990) i "Harsh, Guitar Solo" (2000) on es presenta els seu estil de manipulació de guitarra elèctrica amb transitors, objectes metàl·lics, pinces, fustes, cordes i electrònica. Amb el saxofonista EVAN PARKER escoltem les repeticions i manipulacions sonores de "Dark Rags" (2000), amb el trio amb el guitarrista TAKU SUGIMOTO i l'electrònica de GÜNTER MÜLLER el treball "The World Turned Upside Down" (2000), amb el manipulador de sons electrònics TOSHIMARU NAKAMURA "Weather Sky" (2001) i "Flypaper" (2002) junt als sons electrònics de la guitarra d'OREN AMBARCHI. De la sessió amb el pianista JOHN TILBURY escoltem "Duos For Doris" (2003), del col·lectiu MIMEO junt a músics d'ordinador, sampler, violins i piano un tema de "Music In Movement Electronic Orchestra" (1999), "Rabbit Run" (2003) amb la improvisació amb els músics d'electrònica i samplers MARCUS SCHMICKLER i THOMAS LEHN i "Contact" (2009) amb la manipulació de freqüències de la japonesa SACHIKO M.

Qui va ser el cantant dels JAPAN fins inicis dels 80 ha mantingut una carrera en solitari on ha dirigit els postulats de crooner pop cap a elements de música experimental i improvisació. En repasso la seva carrera en solitari des del seu debut "Brilliant Trees" (1984) on hi col·laboraven el trompetista JON HASSELL i l'electrònica de RYUICHI SAKAMOTO. Seguim amb "Gone To Earth" (1986), on hi ha un tema compost per BILL NELSON dels RED NOISE, i amb el segon àlbum signat amb HOLGER CZUKAY "Flux + Mutability" (1989) i compartit amb altres membres del grup CAN. Al disc "Dead Bees On A Cake" (1999) escoltem un tema on apareixen MARC RIBOT i TALVIN SINGH i de "Camphor" (2002) una breu peça experimental en solitari. Amb el seu propi segell SAMADHISOUND va publicar "Blemish" (2003) on va entrar directe als camps de la música experimental sense deixar de banda el seu propi estil vocal i compositiu. Hi escoltem dos temes, compartits un amb DEREK BAILEY i l'altre amb FENNESZ. Aquest any 2009 ha editat "Manafon" i la llista de col·laboradors de música improvisada és impressionant: JOHN TILBURY, KEITH ROWE, EVAN PARKER, FENNESZ, OTOMO YOSHIHIDE i membres de POLWECHSEL. N'incloc tres temes i deixem constància d'un curiòs artista que ha unit en la seva carrera elegància, sofisticació i risc musical.

Aquest dinàmic bateria holandès ha intervingut en els més destacats treballs d'improvisació i free-jazz europeus des dels anys 60. Comencem amb una participació en el “Last Date” (1964) del saxofonista ERIC DOLPHY i continuem amb les nombroses aportacions amb els músics amb qui va formar l'INSTANT COMPOSERS POOL ORCHESTRA. La primera referència que escoltem d'aquest col·lectiu és “The New Acoustic Swing Duo” (1967) amb WILLEM BREUKER al saxo, seguim amb “ICP 004” (1969) amb el guitarrista DEREK BAILEY i amb “ICP 005” (1970) on s'hi afegeixen MISHA MENGELBERG al piano i JOHN TCHICAI al saxo. De BENNINK en solitari a la bateria i percusions sentim “Solo” (1972) i “Tempo Comodo” (1982), i “The Topography Of The Lungs” (1970) és el mític àlbum d'improvisació fet amb BAILEY i EVAN PARKER. “FMP 130” (1973) és una de les col·laboracions incendiàries amb PETER BRÖTZMANN i FRED VAN HOVE i de nou en duet amb BAILEY afegim “Company 3” (1976) i “Post Improvisation 1” (1999). A “Change Of Season” (1984) compta amb STEVE LACY i GEORGE LEWIS entre d'altres i “6.4” (1991) és el doble single on toca junt a THE EX. Una trobada amb el guitarrista i cantant experimentador EUGENE CHADBOURNE a “21 Years Later” (2001) i “Amplified Trio” (2006), una sessió amb bateria, guitarra elèctrica i samplers junt a ASHLEY WALES i JOHN COXON, tanquen el programa.

Repàs de la carrera del revolucionari guitarrista d'improvisació britànic. Escoltarem treballs des de finals dels 60 com "Pieces For Guitar" o "Drops" (amb ANDREA CENTAZZO), "The Topography Of The Lungs" (1970) amb EVAN PARKER i HAN BENNINK, "Improvised Music From New York" (1981) i "Yankees" (1982) amb JOHN ZORN així com altres col.laboracions amb músics com PAT METHENY, KEIJI HAINO, NOEL AKCHOTÉ, THURSTON MOORE dels SONIC YOUTH o el projecte de funk i improvisació MIRAKLE. De la seva darrera etapa sentirem temes de "Ballads" (2002), "Carpal Tunnel" (2005) i el pòstum "To Play: The Blemish Sessions" (2006). Un recordatori a la memòria d'aquest gran músic que ens va deixar al desembre del 2005.