llengua

I avui, per variar una miqueta parlarem d’un verb. Del verb crispar. És de la primera conjugació i té el seu origen en el segle XV i prové del llatí crispare. Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix, en el seu sentit més literal, al fet de causar una contracció espasmòdica, però té un sentit figurat molt utilitzat, malauradament pels nostres polítics. N’és igual el nom, ja es pot dir Rajoy, Mas, Carod Rovira, Magdalena Álvarez o Saura. I és que, desgraciadament, estem patint els pitjors polítics de la nostra història més recent. Una gent que per camuflar els seus defectes, necessita crear tensió i mal ambient, tot desqualificant el contrari. Però això sembla que els funciona o almenys això és el que va dir el el president del talant Zapatero als micròfons de la cadena de televisió Cuatro. Potser al final el 9 de març haurem de donar alguna oportunitat a algun partit minoritari pacifista que no tingui el mot crispar en el seu diccionari.

Avui parlarem del mot castanya. És un nom femení que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix al fruit del castanyer. I, què és un castanyer? Un castanyer és una arbre corpulent de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups màxims de tres. Però una castanya també té el seu sentit figurat. Així ens queixarem quan ens donin una castanya si enlloc d’un fruit ens han donat un cop ben donat o una plantofada. I precisament, castanyes d’aquest tipus són les que es reparteixen verbalment els nostres polítics al Congrès del Diputats a Madrid. I és que l’any que ve hi ha eleccions generals i tots volen surtir-ne ben parats. Aviam quan n’aprendran que amb espectacles d’aquesta mena l’únic que fan es desmotivar els seus estimats ciutadans i incrementar les xifres d’abstenció.

Avui parlarem del mot passió. És un nom femení que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, té molts i diversos significats. Un d’aquests es refereix a una emoció molt forta que una persona pot sentir. D’aquesta manera direm que algú té passió pel Barça si l’emociona veure guanyar o perdre el seu equip. I és que passió no només fa referència a una emoció positiva, sinó que té a veure i molt amb el patiment. I és que com diem els catalans, “estimar és patir”. I ara que a Catalunya estem en plena Setmana Santa, no voldria passar per alt el significat al qual el diccionari li dedica més entrades. Fins a 5 definicions podem llegir per explicar-nos que el mot passió es refereix al conjunt de narracions que fan els evangelis sobre l'empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús. I a casa nostra, arreu del país s’hi representa la vida de Crist en múltiples funcions teatrals. La Passió d’Olesa és potser la més coneguda, però també n’hi ha d’altres com, per exemple, la d’Esparreguera. Però sens dubte la Passió més mediàtica de totes és la pel•lícula de Mel Gibson, estrenada mundialment la Setmana Santa del 2004. Escoltem la música del tràiler. Sens dubte, una gran filmació, que ha esta injustament criticada per la seva violència, quan altres pel•lícules com Sin City o la recent estrenada, 300, del director Frank Miller, són igual o més violentes i en canvi no han patit un marcatge tan ferm en els mitjans de comunicació com la pel•lícula de Gibson. I a més, els lingüistes hem d’agrair a aquest director la seva sensibilitat per les llengües minoritàries. Ja que aquest any ha estrenat una pel•lícula parlada íntegrament en llengua maya, a més de rodar The Passion en un perfecte hebreu. I com us vaig dir en el darrer podcast, podeu enviar les vostres opinions sobre el podcast a paraulesenpodcast@gmail.com

Avui parlarem del mot Autònoma. És un adjectiu femení que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a allò que es governa per les lleis pròpies i que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix. D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya seria autònoma, tot i que només en part, ja que, al cap i a la fi qui sempre té l’última paraula és el govern central de Madrid. Però, entre els estudiants universitaris, autònoma també és una Universitat, que té el seu campus o seu principal a Bellaterra, un barri de Cerdanyola del Vallès. Una centre d’estudis superiors de Barcelona on el dijous 15 de març s’hi va celebrar un acte emotiu per mesurar el pols a la llengua catalana a les transmissions futbolístiques del país. Una jornada de llengua i futbol, on una persona que també és autònoma, ja que no depèn de cap patró, va sobreeixir per damunt dels altres. I aquest és en Joaquim Maria Puyal, l’autèntic model de tots del periodisme esportiu en català.

Avui parlarem del mot nen/nena. És un nom senzill, que pot ser masculí o femení i que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un infant o a un noi petit. Simplement això, una definició senzilla per una realitat senzilla, humil però fràgil. I és que els nens són una part molt important de la societat i de vegades resten en l’oblit, ja que no es queixen. I és que sovint es passen per alt i es programen serials violents en horaris on la canalla encara no s’ha anat a dormir i en altres casos s’apallissen perquè aquell dia la feina no ha anat del tot bé i algú se les ha de carregar. Afortunadament, però, aquests casos són extrems al nostre país i no són freqüents, però ens serveixen per reflexionar sobre com estem tractant als nostres menuts. Aquelles persones que en un futur seran qui governin el nostre país.

Avui parlarem del mot Ganga. És un nom femení que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una cosa que algú adquireix a un preu molt inferior al normal. O sigui, més o menys com l’Estatut de Catalunya, que des de Madrid vol comprar el Tribunal Constitucional.  I és que ens trobem en temps de rebaixes i els jutges no poden deixar escapar aquesta oportunitat única d’emportar-se un text que costa molt de fer, però poc de desfer. Però, què hi farem! són les gangues de l’ofici de jurista.

Avui parlarem del mot Sopa. És un nom femení que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, bullit o escaldat amb brou o a amb un altre líquid, com l’aigua assaborida, la llet o el vi. Aquest seria el sentit estricte d’aquest mot, però també en té d’altres de figurats. I és que quan un està molt encostipat també diem que està com una sopa o fins i tot quan després d’una festa algú va borratxo. Festes com les que s’han fet a Catalunya amb la Sopa més catalana del món. La Sopa de Cabra. I és que aquesta setmana han sigut notícia perquè els seus integrants s’han tornat a ajuntar des de la separació com a grup l’any 2001 per retre homenatje al desaparegut i molt estimat pels seus fans, Joan Cardona, àlies “el ninyín”. Que descansi en pau.

Avui parlarem del mot rei. És un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una persona que exerceix la sobirania d'un regne. O sigui el rey d’Espanya. Però aquesta paraula té altres significats potser més interessats que aquest. Ja que rei també és el nom afectuós que una persona dóna a un infant o a una persona molt estimada. I fins i tot, el Ronaldinho és el rei de la pilota, ja que rei és tot home, animal o cosa que, per la seva importància o excel•lència, sobresurt per damunt dels altres de la mateixa espècie. Però qui realment sobresurt per damunt de tots són els reis mags de l’orient, que des de fa 2007 anys omplen d’il•lusió i esperança les nostres llars.

Avui parlarem del mot solidaritat. És un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, té diversos significats, però que, si fa no fa, volen dir el mateix que l’últim de tots. Per mi, el millor, per la seva simplicitat i claredat: Interdependència. I és que la solidaritat és això mateix. Reconèixer que no estem sols al món i que ens necessitem els uns als altres. I Televisió de Catalunya ens ho va tornar a recordar el dia 17 de desembre en un magnífic programa solidari on es van recaptar diners per combatre les malalties cròniques. Un altre any els catalans vam demostrar la nostra contribució a la construcció d’un món millor. Sis milions quatre cents vuitanta cinc mil trescents trenta vuit euros, que es diuen aviat, ajudaran a disminuir una mica més el dolor crònic. Felicitats Catalunya!

I avui parlarem del mot global. És un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un conjunt, sense especificar-ne les parts. O sigui un tot. D’aquesta manera, quan es diu que l’afició del Barça és global, estem dient que no es concentra en una part del planeta, que podria ser, perfectament, Catalunya. Sinó que els seus seguidors es troben a tot el món. I prova d’això ho certifica el partit que aquest matí ha jugat el Barça contra l'Amèrica de Mèxic al Japó. I és que l’estadi nipó de Yokohama semblava una reproducció a escala del Camp Nou, amb els càntics inclosos. Un veritable producte de la societat global en la qual estem immersos. Ara, esperem que tingui sort diumenge i que guanyi el desitjat títol de campió del món.

Avui parlarem del mot allternatiu. És un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a tot allò que esdevé una alternació. És a dir, tot allò que ofereix la possibilitat d'escollir entre sistemes de significació diferents i, a vegades, contradictoris i que, a més, sol implicar un procés de resocialització. I què vol dir això? Doncs una cosa tan senzilla com l’endoll de la llum, que pot estar encès o apagat. A més, la paraula alternatiu també fa referència a un moviment social de persones descontentes amb alguna realitat concreta. Un bon exemple d’això és el moviment okupa, que lluita contra l’especulació immobiliària i que recentment ha esta d’actualitat a Barcelona arran del desallotjament de La Macabra. Un centre cívic que ocupava una fàbrica abandonada i que era l’espai, entre d’altres coses, d’una escola de circ. Aviam si troben un nou espai legal...

En el primer episodi del primer podcast sobre llengua catalana hem comentat la paraula "campanya", de recent actualitat a Catalunya, per la proximitat de les eleccions de l' 1 de novembre.