brandingescolar

Les enquestes NPS són un instrument imprescindible per al màrqueting de recomanació (referral marketing). Ja n’hem parlat; ho podeu recuperar al darrer post. Ara bé, la immensa majoria d’escoles que la fan, no en saben treure tot el profit. N'obtenen la xifra NPS, que serveix com a indicador quantificat de la valoració del servei, i això està molt bé. I, d'altra banda, disposen d'un llistat de les causes de la satisfacció o la insatisfacció, més o menys extens, segons l’encert que hagint tingut en la forma de demanar-ho. Això, sens dubte, ja és moltíssim, perquè compten amb una checklist d'accions de millora.Però no és prou. Podem fer que les enquestes NPS siguin extraordinàriament profitoses. Com? Aconseguint que no siguin anònimes. Sí. Això és el que proposa Fred Reichheld (que és qui va inventar les enquestes NPS) en el llibre La pregunta decisiva 2.0.

En l'episdo anterior, he explicat què són les enquestes NPS.
https://brandingescolar.com/nps-cat/

Fa unes setmanes vam celebrar la tradicional trobada d'autors de llibres de màrqueting educatiu. Entre els variats temes de què vam parlar, n'hi va haver un que jo no tenia previst i es va emportar una part significativa del temps: les enquestes NPS. Els cinc que hi vam participar, jo també, vam expressar la nostra satisfacció pel resultat que aquestes enquestes ens estan donant no només per al màrqueting. En primer lloc, per a la millora de l’escola mateixa.

Els qui seguiu els continguts que habitualment comparteixo a Branding Escolar, trobareu molt cohent que considerem important l’NPS amb la síntesi que us faig ara:

Com a mínim, quatre de cada cinc famílies que s’incorporen a un centre ho fan perquè hi ha una altra que els l’ha recomanat. Aquesta recomanació prové, evidentment, de la seva alta satisfacció. I la satisfacció sorgeix de la qualitat del treball que fan els mestres i el personal d’administració i serveis. També, és clar, de la capacitat de rectificar els errors que tots inevitablement cometem: un error que hem tingut i hem corregit també augmenta la satisfacció. Així, doncs, controlar com de satisfetes estan les persones és l’indicador clau perquè es pugui créixer la recomanació. I per aconseguir-ho no hi ha una eina millor que l’NPS.

És dilluns i són les 13.15h. S’acaba de reunir l’equip informal de màrqueting de la vostra escola. Avui decidiran quins seran els continguts d’aquesta setmana del pla de màrqueting del centre. Al llarg de la reunió, anirant repassant els diferents temes que han anat sorgint i en faran una valoració. La reunió és breu i molt informal: no hi ha un ordre del dia estrictament establert. Cadascú va traient els assumptes que li venen al cap, en diu allò que en pensa amb completa llibertat i els altres s’hi sumen amb les seves opinions. S’interrompen mútuament i sovint els temes no es tanquen.
Aquest equip és el responsable del 80% del vostre màrqueting educatiu. Ja podeu procurar que faci bé la seva feina!

Aquest estiu he llegit el llibre d’Andy Sernovitz Buzz Marketing. El poder del boca-orella. És un llibre que té ja prop de deu anys, però m’ha semblat que té compta encara amb una grandíssima actualitat en el nostre món educatiu. El subtítol del llibre ens dona la intenció de l’autor: Com les marques intel·ligents aconsegueixen que es parli d’elles.

Ja he comentat algunes vegades la transcendència que té per a les escoles el màrqueting de referència, o sigui, el màrqueting basat en el boca-orella. En concret, en vaig parlar extensament en el post Quan les famílies parlen bé de l’escola. Sernovitz precisa i referma encara més algunes de les afirmacions que jo havia fet en aquest article. Comentem-ho perquè penso que val molt la pena.

En l'episodi anterior hem remarcat la necessitat de dotar de coherència a totes les tasques de màrqueting, branding i comunicació de l’escola. En la distribució de càrrecs i tasques dels tres àmbits, haurem de prioritzar aquest objectiu. Ens caldrà anar sempre de l’estratègia a la tàctica i mai a l’inrevés. No ens val el sempre s’ha fet així, perquè és possible que sempre s’hagi fet malament. Totes les actuacions de comunicació, màrqueting i branding han de provenir d’uns únics objectius. D’aquesta manera, els carrecs directius tindran coneixement i control de les estratègies que guien les actuacions i els responsables de les diverses àrees o les empreses subcontractades –quan n’hi hagi– secundaran aquestes directrius amb coherència.
...................
Si vols veure l'esquema de Joan Costa, vés al post de l'episodi.

Pràcticament comparteix tothom que avui és imprescindible que les escoles –i encara més els grups escolars– professionalitzin la gestió dels àmbits de comunicació, màrqueting i marca. De fet, la majoria han començat a fer-ho. N’hi ha que encara no. Però cal que aquest esforç es dugui a terme d’una forma coherent en tots tres camps. Apuntem una proposta de com podem organitzar-ho.

El primer dia d’aquest més d’abril em va entrevistar Aaron Rosette per al canal Merkadotecnía Educativa. Vam parlar sobre la marca personal del professorat, el mode per gestionar-lo i millorar la reputació i del pes que hi tenen les xarxes socials… També vam analitzar la incidència de la marca del professorat en la percepció de la marca de l’escola i com importa que el professorat se senti acompanyat pel centre en el creixement de la pòpia marca.

MERCADOTECNIA EDUCATIVA A YOUTUBE
https://www.youtube.com/watch?v=GUsbQ0khkBw&t=1900s
Hi trobareu també molts altres vídeos que us poden ser molt interessants.

Conversa de Miquel Rossy amb Juan Manuel Manes i Víctor Núñez sobre com han d'afrontar en la actualitat les escoles el màrqueting educatiu i com en serà el futur.

De la mateixa manera que un bon dia vam entendre que no podíem limitar-nos a esperar que vingués l’alumnat i vam començar a fer màrqueting, ha arribat un moment que només les escoles que sàpiguen comptar amb bon professorat seran més capaces d’oferir al seu alumnat projectes atractius. L’Employer Branding ha esdevingut imprescindible per a l’eficàcia del màrqueting educatiu.

El posicionament és un dels temes més importants i complexos en les estratègies de branding de les escoles. Pot convertir-se en un maldecap decidir quin tret rellevant ha de distingir l’escola de la competència, allò que es posarà de manifest en la comunicació per assegurar la connexió amb els públics. Sembla una qüestió realment difícil, però, en realitat, no hauria de ser pas complicada.
*********
Entrevista a Conrad Llorens:
https://brandingescolar.com/conradllorens/
Article Per què l'estratègia ha de ser simple
https://brandingescolar.com/estrategiasimple/

Entrevista a Oriol Iglesias.
Parlem sobre l'aplicació al món escolar del llibre. del que és coautor amb Nicholas Ind: "Vull aquesta marca! Com construir marques desitjables".
Oriol Iglesias és professor titular i director del departament de màrqueting d'ESADE. Ha estat Director de l'ESADE Brand Institute (consultora en estratègia de marca) i Director del Grup de Recerca en Marca d'ESADE-URL .
Membre del comitè científic de la Global Brand Conference i del comitè científic de l'Special Interest Group in Brand, Identity and Corporate Reputation, de l'Academy of Marketing. Oriol també és membre de l'Editorial Board del Journal of Brand Management (USA) i de l'Editorial Review Board del Journal of Product and Brand Management (USA), les publicacions acadèmiques de referència internacional en estratègia i gestió de marca.
Les seves investigacions s'han publicat a algunes de les revistes científiques internacionals de management i màrqueting més prestigioses.

Cada any, especialment a principi de curs, convoqueu mares i pares a l’escola per transmetre’ls informacions que considereu importants. Fa cinc anys vaig publicar en el llibre La teva escola, una gran marca, un article sobre les reunions amb pares i mares. L’acabo de rellegir i penso que val la pena que us comparteixi aquestes idees, perquè us poden ser útils. Parlaré pensant especialment en els professors i les professores, tots els tutors i tutores que en algun moment o altre us heu d’enfrontar a aquesta audiència, diferent de l’habitual.

Quan una família està contenta del que viu a l’escola, va reforçant-hi la seva confiança. I si la satisfacció és gran, de manera espontània difondrà la seva experiència positiva als altres. És natural, no? Però també es poden planificar les coses perquè passi així. El boca a orella, de fet, ha esdevingut una disciplina més de màrqueting. Se’n diu referral màrqueting, màrqueting de referència. Al món escolar hi hauríem d’estar molt atents, perquè es tracta del camí principal per a l’arribada de nous alumnes.

Ponència a Bogotà, en el VI Encuentro Nacional de Educación Privada.
Sobre el referral marketing, màrqueting de referència.
He escurçat l'exposició a 23 minuts.

Hi ha sis preguntes que tots els equips directius s’haurien de fer sempre que prenen decisions. Perquè en la manera com es decideix i es comunica cada resolució es mostra de forma palmària la capacitació real amb què es dota el professorat en el projecte de l’escola. Les sis preguntes que plantejo son aquestes:
1. Tothom que haurà d’executar-la ha pogut compartir el seu enfocament?
2. S’ha triat la millor opció sense importar qui l’ha formulada?
3. Poden sorgir rumors i cal ser ràpids informant?
4. A qui caldrà informar abans, perquè hi estan implicats?
5. Amb qui haurem de parlar personalment, ja que l’afecta més?
6. Quin és el canal més apropiat (comunicació, reunió, email, web, etc.) per a cada públic (intern, famílies, autoritats, societat…) en aquest cas?

Ho vaig sentir en un llibre d’Audible: els tres primers segons de qualsevol trobada entre persones són determinants per al resultat d’aquest encontre. Tres segons són molt poc temps. 1, 2, 3, ja està! I aquests tres segons poden canviar-ho tot.

No me’n vaig sortir. Estava buscant un bon exemple per explicar a la directora d’un centre que de ben poc li valdria fer un esforç gran en màrqueting educatiu, si primer no s’esforçava perquè la realitat del centre cridés l’atenció tant com volia que ho fes la seva publicitat. Unes hores després, en canvi, se’m va ocórrer aquesta comparació, que hauria estat eficaç, però ja era tard. Què hi farem! Si us serveix a vosaltres, em quedo satisfet.

"No hi ha res a l'escola que tingui valor que no passi per l'educador"
"L'escola és un projecte cultural, en el sentit profund de la paraula"
"El projecte que un centre escolar ofereix és un conjunt de relacions"
Javier Cortés Soriano mostra a l'entrevista que coneix a fons el món escolar, tant amb la visió interna de professor i directiu, com des de la perspectiva el món editorial.
Ha estat director d'Edicions de l'Editorial PPC, director general del Col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa, Director General i després president del Grup SM i Director General del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià liderant la construcció d'un nou col·legi. Des de setembre de 2020 treballa al Col·legi El Pilar a València com a professor de Religió a Batxillerat i representant de l'entitat titular.
Ha estat també autor de nombrosos projectes editorials i autor, entre altres publicacions, dels llibres Gestionar para educar. La función directiva en la Escuela Católica, juntament amb J. A. Viguera i La Escuela Católica. De la autocomprensión a la significatividad, tots dos a l'editorial PPC.

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.
Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!
----------------------
Post de l'episodi:
https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/
Sobre formats:
https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.

Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:

Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novament en dates pròximes a la preinscripció. En moltíssims casos, la necessitat d’omplir les aules –dissortament no neixen prou nens– us ha empès a millorar de debò l’escola, a dissenyar un nou projecte, que és realment un gran projecte. Alguns dels vostres plans, com a mínim sobre el paper, són fantàstics. No són vendre fum, sense més. Hi ha una voluntat clara de fer-lo realitat. El problema és que en molts casos es queden a mig camí o no arriben a esdevenir una realitat palpable i perllongada en el temps.