mã rquetingeducatiu

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.

En el post anterior vam veure una sèrie de recursos per usar davant de persones violentes o excessivament dominants. La veritable assertivitat no es troba tant en les paraules com en els gestos que les acompanyen. Però, per descomptat, els comportaments assertius han de coincidir amb la sinceritat dels nostres propòsits. 
---------
🙏🏼 La qualitat de l'àudio no és perfecta. Quan ja havia acabat tot el treball, em vaig adonar que el micro no estava connectat. 😩

Els autors de llibres de màrqueting educatiu a debat: Jaime García Crespo, Víctor Núñez, Luiggi Sarias i Miquel Rossy.
Ja es van trobar el 2020, durant el confinament.
https://youtu.be/VFdoxAsDL6w
Ara, començant el curs 2021-2022 valoren les seves prediccions i fan noves apostes per millorar la gestió del màrqueting de les escoles.

El professorat necessitem assertivitat si volem generar un clima d’equip. Per què de vegades grans projectes queden en no res? Estic convençut que molts cops és perquè no hi ha hagut entre tots una bona gestió de les emocions i de la comunicació. Necessitareu assertivitat sobretot els directius. I també, és clar, hem d’ensenyar els nostres alumnes a ser assertius. No hi ha un altre mestre que el nostre exemple. Hi ha encara un motiu important pel qual estic aprofundint en l’assertivitat. Hem comentat un munt de vegades que la satisfacció de les famílies de l’escola és la porta principal d’entrada de noves famílies. És natural, doncs, que vulguem que les famílies estiguin contentes i que hi posem tot l’esforç, també en la nostra formació professional, per a una atenció del client més eficaç. Però alguns pares i mares poden excedir-se fàcilment amb reclamacions i censures que sobrepassen els límits raonables de la seva actuació en el marc escolar. Com ho gestionem?

L’any passat un grup escolar estava reorganitzant el màrqueting en els seus col·legis amb nous encarregats, als quals jo anava donar un curs formatiu. Un directiu de el grup em va demanar:
–Escolta Miquel. Per què no m’escrius quatre ratlles de quin ha de ser el perfil per un responsable de màrqueting?
Li vaig respondre adaptant un escrit que tenia ja en el meu primer llibre, La teva escola, una gran marca. En aquest cas es referia al perfil d’un director o directora de comunicació. No és el mateix, però en realitat les qualitats que han de tenir un i altre no són tan diferents. Per a mi seria un error que se separés la comunicació de màrqueting amb la resta de comunicacions. Si tot el que fem cada dia a l’escola pesa vuit vegades més en el màrqueting que el disseny d’una campanya a Facebook!

Entrevista en italià a Miquel Rossy realitzada per al podcast Vendere Valore, de Paolo Pugni. Es parla del paper insubstituïble del professorat en el màrqueting de l'escola i de la importància de compartir un somni per fidelitzar les famílies.
Si voleu seguir el vídeo subtitulat, mireu-ho al canal de YouTube: https://youtu.be/YDoxqhMhhCs
Aquest és l'enllaç al canal Vender Valore: https://www.spreaker.com/show/venderevalore

Entrevista a Richard Gerver, directiu escolar expert en innovació educativa i organització. Parlem sobre la marca de les escoles, sobre màrqueting educatiu i la marca personal del professorat.

Trobada amb cinc persones responsables del màrqueting de les seves escoles, des del director d'un centre de Venezuela a la responsable de comunicació d'un col·legi del Penedès, passant pel Perú, Alcoi i Saragossa. Parlem d'aspectes molt pràctics del màrqueting educatiu.

Parlem amb Jaime García Crespo, autor del llibre Fundamentos del marketing educativo, sobre com hem d'elaborar una programació estratègica del nostre pla de màrqueting. La conversa està farcida d'exemples pràctics.

Zoom a Quatre amb responsables de la gestió de la marca educativa, de la comunicació i del màrqueting: Berta Gusi, Eduard Blasco, Joan Alsina, Manel Vidal i David Márquez. Parlem sobre les portes obertes, les xarxes socials, el paper del professorat, la marca gràfica…

Donald Miller, a través del seu mètode StoryBrand, ens ofereix el camí per construir el relat narratiu de la nostra marca, un relat que permet situar el protagonista en el centre. I el protagonista no som mai nosaltres. El protagonista és sempre el client, en el nostre cas, els alumnes o les famílies que volem que s'incorporin a l'escola.

Què és la cultura corporativa i com influeix en la marca de l'escola? Per què volent destacar acabem venent tots el mateix: innovació, robòtica, personalització, projectes…? És cert que cada cop són més importants per a la marca les conductes coherents de les persones?

Parlem amb Paul Capriotti, docent universitari de branding i comunicació.

Transcripció de l'entrevista:
https://paulcapriotti.wordpress.com/libros/
Enllaç als llibres de Paul Capriotti
https://paulcapriotti.wordpress.com/libros/

En el món del màrqueting i del branding s'usen un munt de paraules críptiques. No tinguis cap recança, si et trobes amb un "marqueter", a interrompre'l cada cop que calgui perquè t'introdueixi una expressió que no entenguis, ni deixis que t'envaixi per això un sentiment d'inferioritat.

Quan Apple va recuperar Steve Jobs, en canvi, es va produir el gran creixement de la marca. El primer producte d’aquella nova etapa va ser l’iMac, que –a banda d’incorporar els avenços d’adaptació a Interent (d’aquí, la ‘i’ inicial)– va tenir la grandíssima singularitat de ser de plàstic transparent i colors variats.

No és sorprenent que l’èxit estrepitós de la companyia tecnològica vingui per una carcassa de plàstic? Algú dirà, amb raó, que el que hi havia darrere de la carcassa és una estratègia. És clar que sí! El que Steve Jobs cercava és que es convertís en un objecte estimat, que pogués entrar en la sala d’estar i en l’habitació dels nens.
Parlem ara de les escoles. No podríem tenir també una estratègia simple que ens diferenciés dels altres centres i ens fes tenir l’èxit dels iMacs? L’experiència ens diu que no és fàcil. Les respostes de moltes escoles, a la pregunta “Què us fa diferents? Què teniu que els altres no tenen?” o bé són titubejants o bé molt convençudes d’una característica que realment no els diferencia.

La setmana passada vaig participar amb una ponència al XV congrés de les Escuelas Católicas a Madrid. El congrés tenia com a títol #Magister i abordava el paper transcendental que té el professorat. Hi havia més de 2000 congressistes i moltes ponències d'altísssim nivell (i entremig la meva). Us en poso l'enllaç perquè pugueu veure-les, si us interessa:
http://congresomagister.es/
Aquesta primera part sembla la continunació de l'episodi de la setmana passada, perquè ofereixo una alternativa a fer només màrqueting digital.

Una escola petita aparentment no pot tenir una bona marca visual. Tanmateix, el que pot semblar un desavantatge, pot convertir-se en un avantatge, si s'actua amb estratègia. N'hi ha prou de seguir els deu passos que aquí se suggereixen.
El contingut d'aquest episodi es troba també en un post de brandingescolar.com:
https://brandingescolar.com/disseny/marcalowcost/
En el post, podreu accedir als enllaços que se suggereixen.

"M'agrada" o "no m'agrada" no poden ser mai els criteris per triar un logotip. Cal basar-se en criteris objectius que permetin avaluar si un logo funcionarà o no funcionarà. He reduït a 10 els criteris que proposen Norberto Chaves i Raül Belluccia al llibre "La marca corporativa. Gestión y diseño de símbolos y logotipos" de Paidós:
- qualitat gràfica
- identificació correcta
- estil gràfic
- economia
- adequació
- perennitat
- legibilitat
- univocitat
- memorabilitat
- declinació
Però no hem de pensar que només existeix un possible logo que funcioni, en podríem triar moltíssims. El més important és que un cop triat el logo, el fem servir bé.

De la majoria de rumors de l'alumnat no n'hem de fer cap cas. Això sí, cal facilitar-los els canals d'expressar positivament dubtres i temors.
D'altra banda, podem generar rumors positius que facin de contrapès als negatius? Després d'una conversa amb un expert en rumors, canvio l'opinió que tenia fins ara sobre aquest tema.

No és un fenomen que hagi nascut amb els grups de WhatsApp. Tota la vida s’han generat, a la sortida de l’escola, aquells grupets que repassen les notícies de tota mena que hi succeeixen.
Els rumors són part de la limitació humana. Mai no podreu evitar-los completament.
Però tinc, però, una bona notícia: l’aparició i l’extensió dels rumors entre pares i mares depèn sobretot:
- de l’actitud directiva i
- de la reputació de l’escola entre les famílies.